")
Joan Massià
© Associació Joan Massià
Retrat d´infant
© Associació Joan Massià
Joan Massià c. 1905
© Associació Joan Massià
Dedicatòria a l´Orfeó Català, 30-11-1906
© Centre de Documentació de l´Orfeó Català
Recital amb el pianista Ricard Viñes a París, 1910
© Associació Joan Massià
Fotografia de Joan Massià publicada el 1911
© Centre de Documentació de l´Orfeó Català
El jove Joan Massià
© Associació Joan Massià
Quartet de corda amb Alfred Quer, Joan Massià, Gaspar Cassadó i Josep Garangou. c. 1918
© Associació Joan Massià
Joan Massià, c. 1918
© Associació Joan Massià
Joan Massià amb uns amics a París
© Associació Joan Massià
Recital amb el pianista Alexandre Vilalta al Palau de la Música, 1924
© Associació Joan Massià
La pianista Blanca Selva i Joan Massià
© Associació Joan Massià
Concert amb Blanca Selva
© Associació Joan Massià
Integral de les Sonates de Beethoven a la Sala Parés de Barcelona, 1925-1926
Domini públic
Joan Massià, anys 20
© Associació Joan Massià
Anunci dels Concerts Blaus. Dibuix de Ricard Opisso.
Domini públic
Recital amb Blanca Selva al Palau de la Música, 1928
© Centre de Documentació de l´Orfeó Català
Recital amb Blanca Selva al Palau de la Música, 1930
© Centre de Documentació de l´Orfeó Català
La pianista Maria Carbonell i Joan Massià
© Associació Joan Massià
Part d´un programa al Palau de la Música, 1948
© Centre de Documentació de l´Orfeó Català
Concert al Palau de la Música dirigit pel compositor i violinista Joan Manén, 1946
© Centre de Documentació de l´Orfeó Català
Anunci d´un concert al Palau interpretant la Sonata Kreutzer de Beethoven, 1929
© Centre de Documentació de l´Orfeó Català
Joan Massià, anys 40
© Associació Joan Massià
Retrat de Joan Massià i la seva esposa Maria Carbonell
© Associació Joan Massià
Recital al Palau amb Maria Carbonell, 1953
© Centre de Documentació de l´Orfeó Català
Joan Massià amb Maria Carbonell
© Associació Joan Massià
Joan Massià i Maria Carbonell interpreten quatre concerts amb l´Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dirigida per Rafael Ferrer
© Centre de Documentació de l´Orfeó Català
Joan Massià i Maria Carbonell en concert.
© Associació Joan Massià
Notes de Joan Massià
© Associació Joan Massià
Maria Carbonell i Joan Massià
© Associació Joan Massià
Conversant amb el violinista Yehudi Menuhin
© Associació Joan Massià
Amb els violinistes Yehudi Menuhin i Gonçal Comellas
© Associació Joan Massià
Joan Massià amb la soprano Conxita Badia i el compositor Xavier Montsalvatge
© Associació Joan Massià
Amb l´Orquestra de cambra Joan Massià, amb S. Vilapuig, Lluís i Gerard Claret entre d´altres músics.
© Associació Joan Massià
Concert de Joan Massià i Maria Carbonell al Casal del Metge de Barcelona
© Associació Joan Massià

Joan Massià

Barcelona, 22-02-1890 - 11-06-1969

Joan Massià, un nom que encara reviu en la memòria de bona part d'una generació de músics catalans i artífex d'una manera d'ensenyar que va anar molt més enllà dels referents merament tècnics.

Orfe de pare, abans de néixer a Barcelona el 22 de febrer de 1890, va iniciar-se en l'estudi del piano amb la seva mare, Carme Prats. Als nou anys va començar a estudiar violí sota la guia de Julio Pérez Aguirre, el qual el 1902 va decidir presentar-lo al Teatre Principal. L'èxit obtingut en aquell concert va confirmar les aptituds d'en Joan i, des d'aquell moment, la convicció de la seva mare fou determinant: tots dos van viatjar fins a Brussel·les per tal que el jove Massià pogués perfeccionar-se. El professor assignat va ser Alfred Marchot −assistent del gran Eugène Ysaÿe–, mestre que va formar nombrosos estudiants, entre els quals destaca Francesc Costa. Transcorreguts quatre anys d'intens treball, Massià obtingué el primer premi del Concurs Van Hall l'any 1906. L'any següent es va establir a París on va portar una vida bohèmia i entrà en contacte amb importants noms del moment com Ricard Viñes, Isaac Albéniz, Enric Granados i especialment Pau Casals. El 1910 va actuar a la Salle des Agriculteurs acompanyat per Ricard Viñes interpretant la Sonata de César Franck. Després d'aquella important etapa es pot dir que París va fer de Massià l'artista definitiu.

L'esclat de la Gran Guerra el 1914 va ensorrar esperances i projectes, i la tornada a Barcelona fou inevitable. La grisor de la Barcelona cultural i la impossibilitat de viure del seu art va afligir notablement la seva personalitat artística i humana. Les activitats de Massià com a intèrpret a Europa van quedar vetades i transferides al nostre país. Actuà amb el pianista Guillem Garganta, amb qui oferí modestos recitals a Sabadell, Vic, Manresa, entre d'altres poblacions. Malgrat tot, la seva aparició a la Sala Granados el 1916 va obtenir un excepcional èxit de públic i crítica. El 1921 el compositor Joaquín Turina encomana a Massià l'estrena a Sevilla de la sonata “Poema de una sanluqueña” i a Granada és escollit per Manuel Falla per oferir un recital dedicat a obres de l'autor andalús. Per tal d'enfortir l'ambient musical a Barcelona, Massià creà un quartet de corda el 1918 amb el violinista Alfred Quer, el viola Josep Garangou i el violoncel·lista Gaspar Cassadó. Aquesta formació estigué activa durant tres anys i va actuar a bona part de Catalunya. La labor docent de Massià, iniciada a París, la reprengué a Barcelona col·laborant a l'Acadèmia Granados entre 1917 i 1920.

L'any 1924 s'inicià amb diverses gires de concerts per Europa. Aquest mateix any el nexe amb la pianista Blanca Selva pren forma i es constitueix el duet Massià-Selva. La cohesió del duet naixia de la comprensió de parlar el mateix llenguatge i aquesta unitat portava la crítica a dir que es trobaven davant “l'assoliment d'un conjunt insuperable i perfecte” (Marta i Marc Santandreu Massià, Gent Nostra 2006, “Joan Massià”). Els dos artistes van actuar a les sales més prestigioses durant sis anys. Un dels reptes importants del duet fou un cicle de vuit concerts comentats (Sala Parés de Barcelona, 1925-1926) en què interpretaven una selecció de la literatura per a piano i violí i piano, des de les escoles antigues italianes i franceses fins als autors moderns. El 1927 van interpretar sonates per a violí i piano de Beethoven a París (Salle Pleyel), Nimes, Moulins, Manresa, i la integral de les deu sonates al Palau de la Música de Barcelona, organitzat per l'Associació d'Amics de la Música (temporada 26-27). La maduresa dels dos artistes queda reflectida per una crítica que “exalta la puresa en l'expressió, el so i la dicció de Massià” (Marta i Marc Santandreu Massià, Gent Nostra 2006, Joan Massià). Entre el 1925 i el 1930 les gires europees es van estendre per França, Bèlgica, Suïssa i Luxemburg. Durant aquells anys van continuar actuant al Palau de la Música en recitals organitzats per l'Associació Musica da Camera, l'Associació Obrera de Concerts i “Concerts blaus”, interpretant sonates de Beethoven, Franck, Schumann (núm. 1), Mozart (K. 301, 378), Fauré (núm. 1), Tartini (“Il trillo del diavolo”) o Bach (núm. 2 i 3) entre d'altres. El violinista i director d'orquestra Enrique Fernández Arbós, en escoltar els dos artistes a Madrid, digué: “Qué maravilla de luminosidad” (Marta i Marc Santandreu Massià, Gent Nostra 2006, Joan Massià). El prestigi que Massià es va guanyar durant aquells anys de carrera cristal·litzà el 1929 quan el Conservatori de Lausana li oferí la càtedra superior de Virtuosisme. Massià va declinar l'oferta i va preferir dedicar-se a l'ensenyança al seu país. Segons paraules del violinista Gonçal Comellas, “el mestre decidí quedar-se aquí i malviure, de lloguer tota la vida, quan a Europa hauria estat considerat un dels grans pedagogs del moment” (Sonograma, 22 d'abril de 2016). Massià decidí, doncs, dedicar-se a l'ensenyament i fer classes de violí i música de cambra a l’acabada de crear Acadèmia de Música de Barcelona. Durant la seva inauguració el 1930, i amb Vincent d'Indy com a president d'honor, Blanca Selva interpretà al piano obres de Domenico Scarlatti i Vincent d'Indy. Res feia presagiar que al final del dia la pianista patiria un accident vascular del qual no es podria refer mai més. Arran d'aquest desgraciat esdeveniment quedà interromput el projecte d'enregistrar en disc les deu sonates de Beethoven per a la discogràfica Columbia, a París.

Poc més d'un any després de l'esclat de la Guerra Civil, Massià va contraure matrimoni amb Maria Carbonell, pianista de talent que s'havia perfeccionat sota el mestratge de Blanca Selva. Aquell mateix 1937, Massià fou nomenat professor interí de viola i violí a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Quan, el 1944, l'Escola es reconvertí en Conservatori Superior de Música, s'hi va crear per a ell la càtedra de Música de Cambra i, posteriorment, fou nomenat catedràtic de Violí del mateix centre. El duet Massià-Carbonell va iniciar la seva activitat artística el 1943 i durant els deu anys següents van dur a terme una intensa activitat de concerts. La temporada 1946-47 del Palau de la Música fou inaugurada per Massià com a solista, sota la direcció del violinista i compositor Joan Manén, tocant el Concert en sol menor de Max Bruch i la Cançó i Estudi del mateix Manén. Durant la temporada següent, Maria Carbonell interpretà el Concert núm. 5 “Emperador” de Beethoven, dirigida per Eduard Toldrà. Poc temps després, Massià interpretà el Concert de Brahms dirigit per Igor Markevitch. El 17 d'octubre de 1954 van actuar tots dos amb l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dirigida per Rafael Ferrer interpretant concerts per a violí i per a piano de Mozart, Schumann i Beethoven. Durant els anys cinquanta, el duet Massià-Carbonell no va deixar de donar recitals per tot Catalunya i el 1956 van fer una gira d'intercanvi entre Bèlgica i Espanya. També cal destacar la vessant compositiva de Massià, el qual va escriure diverses obres per a piano, veu i piano i violí i piano durant els estius

Progressivament, la dedicació pedagògica de Massià va esdevenir més absorbent fins a constituir la principal activitat de l’última etapa de la seva vida. El 1952 va fundar l’Associació d’Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell, i el 1956 es va crear l’Orquestra de Cambra Joan Massià sota la seva direcció, tot i que els seus orígens es remunten al 1940. Massià, al llarg de la seva intensa activitat pedagògica, va formar un estol d'importants músics entre els quals destaquen els següents: Gonçal Comellas, Jordi Savall, Santiago Cervera, Jaume Llecha, Martín Cabús, Xavier Turull, Maria Rosa Llorens, Josep Calvo, Montserrat i Marçal Cervera, Josep M. Alpiste, Ricard Miralles, Gerard i Lluís Claret o Narcís Bonet. Massià considerava “indispensable adquirir una gran tècnica però treballada musicalment, en funció de l'art. [...] L'objectiu en l'ensenyament de Massià anava encaminat a despertar l'amor per l'art en els seus alumnes, a desenvolupar la seva sensibilitat i modelar el seu esperit per mitjà de la bellesa (Marta i Marc Santandreu Massià, Gent Nostra 2006, Joan Massià). Narcís Bonet digué d'ell: “El mestratge que em prodigà fou d'un abast molt profund i durable. […] Però si Joan Massià fou un veritable mestre envers la música, també fou mestre de vida. Com Carles Riba, l'autoritat moral de Massià tenia per a nosaltres força de llei. La integritat de l'home era en ell tan absoluta com la de l'artista, i la seva fidelitat a les seves pròpies conviccions, als amics o al país era introntollable”.



Enregistraments

Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Sonata per a violí i clave en mi menor, BWV 1023 (II. Adagio ma non tanto)
Intèrpret/s:
Joan Massià, violí / Blanca Selva, piano
Enregistrament original: 
Columbia LX 750 - Gravació: c. 1929
Font: 
Solstice, SOCD351/2

Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Sonata per a violí i piano núm 5, Op. 24 "Primavera"
Intèrpret/s:
Joan Massià, violí / Blanca Selva, piano
Enregistrament original: 
Columbia LX 1370-8 - Gravació: c. 1929
Font: 
Solstice, SOCD351/2

Cesar Franck (1822-1890)
Sonata per a violí i piano en La Major
Intèrpret/s:
Joan Massià, violí / Blanca Selva, piano
Enregistrament original: 
Columbia LX 1379 - Gravació: c. 1929
Font: 
Blanche Selva & Joan Massia, Vol. II (St Laurent Studio YSL 78-213) - Restored by Itapirkanmaa2



CONTACTE

Associació Joan Manén
Consell de Cent 490 àtic 1a
08013 Barcelona
associacio@joanmanen.cat


93 265 24 45
663 006 665
AMB EL SUPORT DE




Segueix-nos!


CAT
/
ES
/
EN