")
Josep Garcia Jacot
Domini públic
Josep Garcia Jacot amb Pau Casals
© Fons Pau Casals - Arxiu Nacional de Catalunya/Fundació Pau Casals
Josep Garcia Jacot
Domini públic

Josep García Jacot

Barcelona, 30-01-1853 - Montevideo (Uruguay), 1912

El violoncel·lista Josep García Jacot va néixer a Barcelona un 30 de gener de 1853, segons consta en el registre civil. El nom complet del recent nascut fou: José Arsenio Marcelo y va néixer al domicili patern al carrer Quintana nº 8. Els seus pares van ser Arsenio García natural de Barcelona, de professió rellotger i Alexandrina Jacot de nacionalitat suïssa i pertanyent a una família dedicada també a la fabricació de rellotges. El van batejar el dia 2 de febrer de 1853 a la Parròquia de Sant Jaume.

García Jacot va estudiar al Liceo “Filarmónico-Dramático” de Barcelona i es va diplomar el 1873. En aquest centre estudià amb Pau Fargas (1816-1883), violoncel·lista i compositor que fou membre de l’Orquestra del Liceu. Ja en aquesta època Garcia Jacot començà a col·laborar amb Isaac Albéniz al Quartet de Barcelona i a donar recitals per Espanya.

No consta que fos professor del”Real Conservatorio de Madrid”, ni de la “Real Capilla” com s’ ha dit en ocasions, encara que se li varen oferir aquestes places el 1887. Va al·legar motius familiars per rebutjar aquests oferiments i poder estar a Barcelona junt al seu pare que estava malalt. El 15 de desembre de 1894 va ser designat per la Junta Directiva del Liceu de Barcelona per cobrir la plaça de professor titular de violoncel, sense concurs i en atenció als seus "grans mèrits artístics". Josep García ja era professor de l’Escola Municipal de Musica des de la seva fundació el 1886. Així doncs era professor de les dues escoles de música més importants de la seva ciutat.

Continuà la seva activitat concertística i en un dels seus recitals el 1887, concretament al Vendrell, fou on el va escoltar el nen Pau Casals, en aquesta època "Pablito", amb 11 anys d’edat, marcant la vocació de qui després seria el mes reconegut dels nostres violoncel·listes. Casals ja de gran descrivia així aquesta decisiva experiència: “Quan vaig veure el violoncel, vaig quedar encisat- mai no n’havia vist cap abans . Ja les primeres notes em trasbalsaren. Sentia que no podia respirar. Hi havia tanta tendresa, tanta bellesa i tanta humanitat - si, tanta humanitat- en aquell so! Mai havia escoltat res semblant. Vaig sentir que m’envaïa un raig de llum. Just al acabar la primera composició, vaig dir: " Pare, es l ‘instrument mes meravellós que he escoltat mai . Es aquest el que vull tocar".

Si tenim en compte que el nen Casals als onze anys ja havia escoltat molta música doncs el seu pare era organista i mestre de música al Vendrell, podem afirmar que el so d’en García devia ser realment bell, així com la seva afinació i expressivitat, ja que sinó no hagués causat aquesta forta impressió.

Pau Casals, que era molt crític amb molts dels seus col·legues, te paraules elogioses per el seu mestre García: "El meu professor estava molt ben dotat per a aquest instrument, primer per l’estructura dels seus dits, llargs, ni massa prims ni massa gruixuts, molt apropiats per la digitació. Tenint en comte la tècnica i les tendències de l’època, García era un violoncel·lista excel·lent (Josep Maria Corredor. “Conversations avec Pablo Casals”, p.32). O les següents paraules: "...mai no he vist una mà tan bella sobre les cordes..."( A.E. Kahn: Joia i tristor, p.40)

Apart del pretès auto didactisme de Casals i les seves crítiques a la pedagogia que hi havia a la seva joventut a Barcelona, queda clar que García Jacot era un excel·lent professor doncs no només va tenir a Casals com a bon alumne, sinó que va formar a tota una generació de bons professionals i després a l’Argentina va continuar la seva tasca pedagògica amb grans resultats.

Pau Casals es graduà a l’ Escola Municipal de Música el 1893 i justament aquest es l’ últim any en el que apareix la signatura de García Jacot a les actes d’exàmens de aquesta escola. El 1896 trobem en les esmentades actes la signatura de “Pablo Casals” com a membre del tribunal d’exàmens i aquest mateix any tenim constància de la presencia d’en García a l’Argentina. Els motius pels que es trasllada ens son desconeguts, encara que en la biografia de Joan Alavedra sobre Casals s’insinua que va ser per “ànsies amoroses” . El cas es que aquest any 1896 Josep García Jacot es a l’ Argentina. En aquest país fou primer violoncel a l’Orquestra del “Teatro Odeón” i a l’Orquestra de l’Òpera de Buenos Aires. La seva activitat com a professor en aquesta ciutat va ser molt important: va donar classes als Conservatori Thibaud-Pazzini, al Conservatori Musical Beethoven i a l'Instituto Superior Santa Cecilia.

Es pot considerar a García Jacot com a peça clau en l’inici de la tradició argentina del violoncel, que molt probablement havia començat amb el violoncel·lista italià Luigi Forino, fundador el 1894 del “Conservatorio de Santa Cecilia” a Buenos Aires. García va formar excel·lents alumnes com: José Maria Castro, Athos Palma, Alberto Schiuma o Ennio Bolognini. Tots ells van tenir una rellevància fonamental en la vida musical de l’Argentina i en el cas de Bolognini també als Estats Units.

Josep García Jacot va morir a Montevideo el 1912, probablement es trobava a la capital del Uruguai per la seva amistat i col·laboració amb el tenor de Saragossa, Antonio Aramburo que residia en aquella ciutat.



Enregistraments



Enllaços

CONTACTE

Associació Joan Manén
C/Indústria 140 5è
08025 Barcelona
associacio@joanmanen.cat


93 265 24 45
663 006 665
AMB EL SUPORT DE




Segueix-nos!


CAT
/
ES
/
EN