")
Maria Espinalt
© Col·lecció Miquel Pérez García
Maria Espinalt
© Col·lecció Miquel Pérez García
Cartell publicitari
Domini públic
Maria Espinalt
© MAE - Institut del Teatre
A "La llama" c. 1931
© MAE - Institut del Teatre
Maria Espinalt
Domini públic
Violteta Valéry a "La traviata" c. 1933-1936
© MAE - Institut del Teatre
Violteta Valéry a "La traviata" c. 1933-1936
© MAE - Institut del Teatre
Publicitat de "Rigoletto" al Teatre Tívoli
Domini públic
Cartell de la pel·licula "El canto del ruiseñor" 1934
Domini públic
Amb Pau Civil a "La Bohème" al Teatre Olympia.
© Arxiu personal Familia Civil
Maria Espinalt a Radio Asociació de Catalunya
© MAE - Institut del Teatre
Publicitat d´un concert al Palau de la Música amb Hipólito Lázaro
© Col·lecció Miquel Pérez García
Cio cio san a "Madama Butterfly" c. 1935
© Col·lecció Miquel Pérez García
Retrat
Autor: David Santsalvador 1935
Carmen al Teatre Tívoli 1939
© Col·lecció Miquel Pérez García
"I pescatori di perle" 1941
© Col·lecció Miquel Pérez García
Leila a "I pescatori di perle" 1941
Manon c. 1940-1945
© Col·lecció Miquel Pérez García
Amb la Companyia de Luis Calvo a Huesca
© Col·lecció Miquel Pérez García
Manon c. 1940-1945
"La Bohème" al Teatro Calderon d´Alcoy
Domini públic
"La traviata" a Saragossa
Domini públic

Maria Espinalt

Barcelona 21-07-1910 - 25-06-1981

Maria Espinalt Font va ser filla de Teodor Espinalt i Mercedes Font. Va néixer al carrer Consell de Cent de Barcelona, entre Nàpols i Sicília, on va viure els dos primers anys de la seva vida. Posteriorment la família es va traslladar al barri de Poble Nou, on els seus pares tenien diverses carnisseries. Espinalt va ser matriculada al col·legi de les Franciscanes de la Immaculada Concepció, situat a la Rambla del Poblenou i van ser les pròpies religioses les que inicialment es van adonar de la seva predisposició per la música i el cant. El 2 de febrer de 1927, en una vetllada dedicada a la Mare Superiora, Espinalt va intervenir cantant cançons populars del moment com “Els soldats venen de França” o “Les Formiguetes” i les seves facultats, ja amb disset anys, eren notòries. Els seus pares van ser inicialment molt reticents als estudis musicals de la seva filla, tot i així va continuar cantant entre aficionats. El 1930 Espinalt va assistir a una representació efectuada al teatre Victòria, on cantava un amic seu que, en finalitzar la funció, la va fer passar a l’escenari parlant d’ella al mestre Ramón Gorgé el qual li va voler fer una prova vocal. Després d’escoltar-la, Gorgé va parlar amb els seu pares per convèncer-los del gran potencial de la seva filla. Finalment els pares van accedir a que Gorgé s’encarregués de la seva preparació vocal inicial, establint ja un debut.

El 13 de març de 1930, Espinalt va debutar al Teatre Victòria de Barcelona en l’obra “Cançó d’amor i de guerra” de Rafael Martínez Valls, amb només 19 anys, i acompanyat pel també joveníssim tenor Antoni Miras. El debut va ser exitós i les funcions, que es van allargar fins a mitjans d’abril, van servir perquè el públic barceloní comencés a parlar d’aquella nova revelació. Espinalt va passar a estudiar amb el mestre Josep Pinilla, treballant en una formació que, junt a les presentacions en públic, va reforçar una veu natural i en evolució constant. Durant el mes de maig va intervenir en alguns concerts, com el celebrat al Teatre Victòria el dia 8 amb Josefina Bugatto, Antoni Miras i Blanquita Assorey, o el 24 a la “Peña Artística de la Unión de empleados de Mataderos de Barcelona”, on va interpretar “T’estimo” de Grieg, “Veu de donzella “ de Chopin i la sardana de “Cançó d’amor i de guerra”. Lentament intervé en obres de més compromís i el 14 de juny, al Teatre Tívoli, canta els actes primer i tercer de “Marina” d’Emilio Arrieta, de nou amb Miras. El 17 de juliol fou contractada ja per interpretar l’obra complerta al Teatre Olympia, debutant el 17 de juliol amb grandíssim èxit al costat de Pedro Batlle i amb la participació del tenor Antoni Biarnès en funcions posteriors. Espinalt tenia en aquells moments una veu de soprano lleugera, de timbre clar i fàcil projecció. Molt solvent en el registre agut, en va fer ràpidament cavall de batalla, connectant des de l’inici amb un públic al qual exaltava.

Després de diverses noves aparicions, com les que van tenir lloc el 4 de setembre al Teatre Olympia en un concert amb Mateo Guitart i Cecilia Gubert o a la seva participació a les Festes Majors de Poble Nou, el gener de 1931 va formar part de la Companyia Lírica Catalana formada per Josep Llimona al Teatre Nou de Barcelona. El 22 de febrer Espinalt va debutar un dels rols que més va cantar en tota la seva carrera: Doña Francisquita a l’obra homònima d’Amadeo Vives, al Teatro Coliseo Pompeya de Barcelona. Durant els següents mesos va intervenir en molts festivals i homenatges, esdevenint un nom ja familiar a la ciutat fins el seu esclat definitiu: El Gran Teatre del Liceu li va proposar la seva presentació a finals d’any en un títol important com “Rigoletto” de Giuseppe Verdi per seguir amb altres importants compromisos com “Marina”, “Carmen” de Georges Bizet, “La Llama” de José Maria de Usandizaga o “Lucia di Lammermoor” de Gaetano Donizetti, fet que demostra la total confiança que van tenir en les seves possibilitats. Espinalt va dedicar els mesos següents a preparar a consciència tots els rols i el 12 de desembre de 1931 va debutar a “Rigoletto” amb un company d’excepció: el tenor Hipólito Lázaro i un altre jove debutant, el baríton Matias Morro. L’èxit va ser aclaparador i Espinalt va cantar de nou els dies 20 de desembre (amb el tenor Aurelio Anglada i Morro), 21 de gener (amb el tenor Eduardo Matheu i el baríton José Canudas) i 19 de març, de nou amb Lázaro i amb el baríton Ramón Cortinas. Entremig, l’1 de gener de 1932 va ser protagonista d’una gala on va intervenir en l’acte segon de “Rigoletto” amb Matheu i Morro i la primera funció de “Marina” al costat de Josep Palet, Ramón Cortinas i Anibal Vela. Espinalt va anar alternant títols i el 2 de febrer va cantar la primera funció del rol de Micaela de “Carmen” amb Maria Valverde i Josep Palet i el 3 de març va iniciar les funcions de “La Llama” al costat de Conchita Oliver, Conchita Callao i Antoni Marquès. El 13 de març Espinalt va protagonitzar un altre esclatant triomf al Liceu en el seu debut en el rol de Lucía a “Lucia di Lammermoor”, de nou amb Hipólito Lázaro, alternant-se amb Antoni Marquès. El 17 de març va protagonitzar la seva “Serata d’onore” on a més d’aquesta obra va cantar Caro nome de “Rigoletto” i la sardana de “Cançó d’amor i de guerra”. La seva carrera fulgurant ja va ser un fet. Espinalt va ser reclamada a la majoria dels escenaris catalans.

El 4 d’abril de 1932 va intervenir en un festival benèfic al Teatre Barcelona, de nou amb Hipólito Lázaro, el 5 i 7 d’abril va debutar al Palau de la Música Catalana, el 30 d’abril en un nou festival al Teatre Olympia i el mes de maig va començar una gira per ciutats catalanes organitzada per l’empresari Manuel Montany fins a finals de juliol quan va formar part de la temporada del Teatre Olympia amb títols com “Rigoletto” o “Marina”. El mes d’agost va cantar amb el “Trio Barcelona”, amb el pianista Ricardo Vives i el violinista Mariano Perelló, en una nova gira estiuenca que la va portar a visitar poblacions com El Masnou, Olot, Camprodon, Vilanova o Granollers i participant també en homenatges i concerts benèfics com el celebrat a l’Empar de Santa Llúcia, el 10 d’agost amb baríton Ricardo Fuster. El 18 de setembre va ser de nou protagonista de “Lucia di Lammermoor” al Teatre Circol Republicà de Martorell, al costat del tenor Josep Palet, abans d’integrar-se a la Compañía de Teatro Lírico Nacional de Madrid debutant al Teatro Calderón el mes d’octubre amb “Il barbiere di Siviglia” de Gioacchino Rossini, en una edició cantada en castellà al costat de Vicente Simón i Carlo Morelli. En aquest període cal puntualitzar una dada que apareix freqüentment en diverses fonts i que és errònia: Se li atribueix per error l’estrena de la òpera còmica “Don Gil de Alcalà” de Manuel Penella al Teatre Novedades de Barcelona en la seva presentació el 27 d’octubre de 1932 quan Espinalt ja era a Madrid, on va romandre fins febrer de 1933, sent la soprano María Vallojera qui la va estrenar. A finals del mes de febrer va tornar a Barcelona per formar part de la companyia de Luis Calvo en la temporada lírica del Teatre Novedades, on la nit del 26 de febrer va intervindré cantant “Marina” amb el tenor Francisco Godayol. Tot seguit va marxar a València per debutar el 13 de març de 1933 al Teatro Principal, de nou amb “Marina” i aquest cop al costat d’Antoni Biarnés, Aníbal Vela i Luis Almodóvar. Davant el gran èxit assolit, es va veure obligada a bisar la seva ària de sortida “Pensar en él”. El 14 de març de 1933 va ser de nou al Teatre Novedades en una nova producció de “Doña Francisquita”, molt esperada ja que comptava també amb la presència del tenor Miguel Fleta. Tot i el gran èxit d’Espinalt, aquelles funcions van ser un rotund fracàs per un Fleta que ja mostrava flagrants evidències de declivi vocal i al qual la crítica va atacar durament. Finalment el tenor seria substituït en les següents funcions per Ricardo Mayral. El 30 de març, va cantar “Marina” amb el tenor Joan Rosich i el 3 d’abril va participar en una gran gala amb motiu de la inauguració de les noves oficines de Radio Associació de Catalunya oferint un recital. Tot seguit va participar a la temporada del Teatre Tívoli amb una inauguració de luxe, la nit del 3 de maig: “Marina” amb Hipólito Lázaro en funcions d’extraordinari èxit per ambdós protagonistes, així com per Eduardo Brito, que cantava ja com a baríton i Canut Sàbat. Durant les funcions cal destacar l’anècdota que es va produir la nit del 9 de maig; el baríton Titta Ruffo que es trobava a Barcelona va anar a veure la funció i Lázaro, en descobrir la seva presència, el va obligar a pujar a l’escenari essent ovacionat pel públic i obligat a fer un petit discurs. A continuació Espinalt va intervenir a “Cançó d’amor i de guerra”, amb Francisco Godayol i dirigida pel propi compositor Rafael Martínez Valls, “Doña Francisquita” de nou amb Lázaro, “Rigoletto” amb Carlo Morelli i Lázaro i “Il barbiere di Siviglia”. El 15 de juliol va participar en un gran festival en homenatge a l’empresari Luis Calvo, celebrat al Teatre Novedades, al costat d’altres companys com Eduardo Brito, Pablo Gorgé, Hipólito Lázaro, Trini Avel.li, Cristóbal Altube, Emili Vendrell, Joan Rosich o Antoni Miras,

Durant l’estiu de 1933 Espinalt va continuar cantant a la temporada del Tívoli amb nous títols com “Carmen”, al costat de Conchita Callao i Antoni Marquès, o “Lucia di Lammermoor” amb Cristóbal Altube. També va participar a les Festes Majors en ciutats com Tortosa o Moià, on l’11 de setembre va efectuar un concert juntament amb Marcos Redondo, Ramón Alsina i el mestre Josep Sabater amb la finalitat de recaptar fons per la construcció d’un monument a Francesc Viñas. Espinalt va marxar per participar en un nou i il·lusionant projecte, la seva participació en una pel·lícula biogràfica sobre Julián Gayarre titulada “El canto del ruiseñor”. Aquest film va ser enregistrat als escenaris naturals d’El Roncal, població de naixement de Gayarre, i el rol principal fou encarregat al tenor Pepe Romeu. Lamentablement avui dia només es conserven els cartells i les crítiques de l’estrena a Barcelona, el 13 de febrer de 1934 al Teatre Novedades.

L’any 1934 el va iniciar participant en noves funcions al Gran Teatre del Liceu. El 18 de gener va tornar a ser Gilda de “Rigoletto” al costat d’Hipólito Lázaro i Ramon Cortinas el 2 de febrer, en funció d’honor, va cantar (sempre amb Lázaro i Cortinas) els actes primer, segon i quart de “Rigoletto” i tercer de “Lucia di Lammermoor”. El mes de març es va anunciar que Maria Espinalt marxava a Milà a completar els seus estudis i fomentar la carrera a Itàlia. Sorprenentment, però, va tornar al cap de quinze dies. Molts sovint s’ha qüestionat els motius pels quals Espinalt no va fer mai una carrera internacional important. La resposta que ella mateixa va donar al diari “ Mirador” quan se li va preguntar pel motiu del seu retorn a Barcelona és prou aclaridora i també ens dóna una idea del seu caràcter: “Es que volien fer-me perdre el temps. Em volien posar a la cua de tots els que havien de provar, una cua llarguíssima... I, francament, crec jo que després d’haver estat vedette en el Liceu de Barcelona, era una mica denigrant. Els vaig engegar a passeig. Ara, si volen res, ja em vindran a trobar!”. De retorn de la breu aventura italiana, Espinalt va continuar cantant arreu. El mes d’abril va marxar a Madrid on el Teatro de la Zarzuela la va contractar per representar “Don Gil de Alcalá” amb Pablo Gorgé, Trini Avel.li i Antonio Miras. Tot seguit va portar aquest títol al Teatre Novedades de Barcelona durant els mesos de juny i juliol, aquest cop amb el tenor Ricard Mayral. Abans, però, va participar el 21 de juny en una funció de “Rigoletto” al Liceu i el 28 aquell mateix títol al teatre Olympia, amb Hipólito Lázaro i Marcos Redondo. El mes de setembre va ser present a Saragossa entre d’altres ciutats i va tancar l’any amb una funció de “La Traviata” de Giuseppe Verdi al Teatre Tarragona amb el tenor Felip San Agustí, conegut internacionalment com Filippo Santagostino.

El 1935 Espinalt i Lázaro van protagonitzar un espectacular concert amb el mestre Sabater als estudis del Programa de Radio Ford, emès en directe per Ràdio Barcelona a Catalunya i Unión Radio a Espanya. L’actuació que va suscitar un enorme entusiasme malauradament no es va enregistrar. Tot seguit Espinalt es va incorporar a la temporada del Teatre Olympia interpretant “Doña Francisquita” fins el mes de juny, en funcions només interrompudes pel seu important debut al Teatro Real de Madrid que va tenir lloc la nit del 13 d’abril amb “Rigoletto”, al costat de Tomaz Alcaide i Antenore Reali. Tot i l’èxit obtingut no va tornar a acutar en aquell teatre. A finals de juny l’empresa de l’Olympia va anunciar la contractació de Miguel Fleta per una petita temporada d’òpera i Espinalt va debutar amb ell i Marcos Redondo el 30 de juny amb “Marina. Els tres cantants també van cantar “Rigoletto” i “Carmen” amb la incorporació de Conchita Callao. A més de les habituals intervencions en festes majors locals, el 3 d’agost va ser de nou protagonista juntament amb Lázaro d’una espectacular funció de “Marina”, cantada a la Plaça de Las Arenas de Barcelona.

El 2 de setembre de 1935, Espinalt va contraure matrimoni amb el comerciant José Maria Coll i Rovira en un enllaç que va ser malauradament breu ja que Coll va ser afusellat per les milícies republicanes al Garraf, l’abril de 1938. El mes de novembre va tornar a Madrid, al Teatro Calderón, per cantar nou funcions de “Doña Francisquita” juntament amb Cora Raga i Vicente Simón. Va finalitzar l’any cloent la temporada del teatre Novedades de Barcelona.

El 1936 i amb l’esdeveniment de la Guerra Civil es va imposar a Barcelona la socialització dels teatres, estructurats en diverses companyies i Maria Espinalt va entrar a formar part de la “Compañía de Opera socialitzada de la CNT” al Teatre Tívoli començant les funcions el mes d’agost . Cal destacar que tots els teatres van romandre oberts durant la Guerra Civil i entre el 22 d’agost de 1936, data d’inici de les funcions, fins el març de 1938 l’activitat musical a la ciutat va ser extraordinària. L’òpera es va mantenir fins el 16 de juliol de 1937, moment en que van cessar les funcions fins a la represa el març del 1938 al Gran Teatre del Liceu, mentre la Sarsuela, opereta i varietés es van mantenir sempre en funcionament. Espinalt va ser protagonista destacada amb títols com “Rigoletto”, “Il barbiere di Siviglia”, “Lucia di Lammermoor”, “La Traviata” o “Marina” amb companys d’escena com Hipólito Lázaro, Felip San Agustí, Ricardo Fuster, Vicente Simón o Antoni Marquès. Excepcionalment va cantar també en altres teatres, com l’Olympia, on el 5 de setembre de 1936 va participar amb Lázaro en un important festival, organitzat per Solidaridad Obrera a benefici de les víctimes de la lluita antifeixista. El 15 de maig la companyia sencera va passar a fer les seves funcions al teatre Olympia, de molta més capacitat. El 16 de maig hi va cantar “Marina”, en una funció extraordinària en que la pràctica totalitat dels intèrprets es van veure obligats a bisar les seves àries; al costat d’Espinalt van cantar Hipólito Lázaro, Ricardo Fuster i Manuel Gas. Aquest mateix títol va ser el que es va escoltar al Liceu l’11 de març de 1938, en la seva reobertura, amb els mateixos protagonistes excepte Ricardo Fuster que va ser substituït per Marcos Redondo. Aquest títol es va alternar amb “Doña Francisquita”, amb Lázaro i Ricardo Mayral de companys escènics, en nombroses funcions que van tenir lloc fins a finals de juny i reposicions durant tot el novembre, aleshores amb Emili Vendrell com a protagonista. Sempre al Liceu, el 7 de juliol va ser Micaela en la primera de diverses funcions de “Carmen” en que va debutar el tenor Antonio Cortis, (al costat de Conchita Callao i Ricardo Fuster) i a partir de l’1 de desembre Maria del Carmen, a l’obra homònima d’Enric Granados, amb Marcos Redondo i Felip San Agustí. Va tancar l’any al Liceu amb “Marina” amb Antoni Marquès.

El 1939 es va iniciar amb la continuació de les funcions al Liceu i posteriorment es va incorporar a l’habitual temporada del Teatre Tívoli, on el 12 de febrer va cantar “Carmen”, en la seva traducció castellana, al costat de Matilde Martin i Antonio Cortis. El 9 de juny i sempre al Tívoli, va protagonitzar el seu debut en el rol de Mimí de “La Bohème” de Giacomo Puccini, acompanyada del tenor Carlos Merino en un evident símptoma d’una clara evolució vocal. Aquest títol formaria part del seu repertori durant els propers anys; el repetiria en una gira que tota la companyia del Tívoli efectuaria per Saragossa, San Sebastià i Bilbao durant els mesos de juliol i agost, per tornar-lo a fer al Tívoli de Barcelona durant els mesos de setembre i octubre, i romandre en cartell durant tot l’any 1939. Durant aquell any amb els dies 6 i 11 de gener va cantar de nou “Rigoletto” al Gran Teatre del Liceu, juntament amb Aldo Sinnone i Carlo Galeffi.

El 1941 va participar en la gira organitzada per l’empresari Luis Calvo per diverses ciutats d’Espanya. El mes de juliol va tornar a cantar al Teatre Tívoli títols com “Rigoletto”, amb Salvatore Romano i Raimon Torres, o “Carmen”, amb Conchita Callao, Torres i Cristóbal Altube. En aquest teatre durant el mes de setembre es va crear la “Compañía de Opera Marcos Redondo”, amb funcions molt celebrades pels barcelonins donat el seu alt nivell artístic; a partir del 16 de setembre Espinalt hi va participar en títols com “Il barbiere di Siviglia” amb Redondo i Aldo Sinnone, “La Traviata” amb Redondo i Juan Nadal, “Lucia di Lammermoor” amb Nadal, Raimon Torres i Manuel Gas o la gran raresa de “I pescatori di perle” de Georges Bizet la nit del 21 de setembre, juntament amb Redondo i Sinnone, un títol que va ser molt destacat per la premsa catalana. Una nova gira pel nord d’Espanya va tancar l’any.

El 1942 Maria Espinalt va decidir formar la seva pròpia companyia en que hi van participar el tenor Salvatore Romano i el baríton Raimon Torres. Va organitzar una extensa gira que es va iniciar el 14 de febrer al Teatro Principal de Castellón amb “La Bohème”. A aquest títol s’hi va afegir “La Traviata”, “Il barbiere di Siviglia” i “Rigoletto”, òperes representades per la companyia a Alcoy, Alacant, Elx, València, Cartagena, Madrid, Saragossa, Sabadell, Terrassa, Vic i moltes altres poblacions durant tot l’any. Aquesta faceta d’empresaria d’Espinalt no es va repetir més.

El 1943 va contraure de nou matrimoni amb Constantino Carrera Migraya. Espinalt va ser aquell any la protagonista de l’estrena de “La ilustre moza” de Federico Moreno Torroba, la nit del 3 de març al Teatre Tívoli de Barcelona, dirigida pel propi compositor i amb el tenor Pedro Castells. Aquest títol seria representat posteriorment durant tot el mes d’abril a Madrid (amb el tenor Florencio Calpe en lloc de Castells) on restaria una llarga temporada, fins el més de desembre, participant en altres títols. El dia 7 de desembre va cantar un títol poc freqüent en el seu repertori: “Manon” de Jules Massenet, a Sabadell amb al tenor Pau Civil i el baríton Raimon Torres. Amb aquests dos mateixos intèrprets Espinalt va tornar al Gran Teatre del Liceu: els dies 16, 21 de desembre i 2, 11, 14 i 20 de gener de 1944 va ser Violetta Valéry a “La Traviata”, per interpretar a continuació Mimí de “La Bohème”, al costat de Giacomo Lauri Volpi, els dies 23, 26 de desembre i 11 de gener de 1945.

El Liceu va ser la base principal de les seves actuacions fins a finals de 1945, en una etapa en la que el canvi de vocalitat li va permetre explorar nous títols. Així els dies 4, 7 i 9 de gener de 1944 va ser Manon, de nou amb Lauri Volpi i Raimon Torres, i el 5 de desembre va debutar el rol de Liù a “Turandot” de Giacomo Puccini, amb Giacomo Lauri Volpi i Maria Teresa de Almeida. Durant aquell mateix mes va cantar de nou “La Bohème”, aquest cop amb Pau Civil, i la nit del 28 de desembre va debutar Desdémona a “Otello” de Giuseppe Verdi en funcions que van suposar la presentació a aquest teatre del tenor Cristóbal Altube i un gran èxit personal per Espinalt; la soprano va veure així refermat el canvi de repertori, tot i interpretar novament funcions de “La Traviata” el gener de 1945 amb el tenor Giovanni Voyer. El 14 d’agost d’aquell mateix any va participar en una “Función Monstruo” al Liceu en celebració del “Día del actor”, en que va compartir escenari amb artistes com Emili Vendell, Miguel Mulleras o Pau Vidal.

El 1946 i 1947 van ser anys de menys activitat tot i formar part de les companyies habituals dels teatres Tívoli i Novedades. Curiosament a inicis de 1948 Espinalt va rebre una proposta per cantar a Itàlia. Va acceptar-ho i debutà el 25 de juliol amb “Rigoletto” al Festival dell’Arena de Fabrico al costat de Nicola Filacuridi i Raimon Torres i, a l’endemà, va repetir títol ara però amb un joveníssim tenor anomenat Gianni Raimondi. A continuació va cantar “Lucia di Lammermoor” a Pàdua, aturant-se la seva activitat fins el mes de juny de 1949 a causa d’una “greu malaltia” no especificada que la va apartar dels escenaris.

El juny de 1949 va actuar al teatre Chabrera de Savonna a “Il barbiere di Siviglia” al costat del baríton Gino Bechi, el mes de juliol a Trieste a “I Puritani” de Vincenzo Bellini, rol molt poc freqüent a la seva carrera i a Bolonia de nou amb “Rigoletto, tancant la seva carrera internacional l’11 de setembre al teatre Augustus de Gènova de nou amb “Rigoletto”, amb Gianni Raimondi i un jove també Giuseppe Taddei. Espinalt no va tornar a Itàlia i podem pensar que el moment en que va fer el pas internacional no va ser l’adequat si analitzem el repertori cantat i tenim en compte l’inici d’un canvi vocal important.

Espinalt va tornar a Barcelona on el 15 de desembre va cantar novament “La Bohème” al Liceu, al costat del tenor Mario Filippeschi i el baríton Rolando Panerai. Posteriorment va cantar “Marina” fins als inicis de 1950, any en que va formar part de la companyia del Teatre Calderón de Barcelona i va oferir nombrosos concerts i participacions en homenatges, com el dedicat a Enric Borràs el 15 de setembre al Teatre Barcelona.

Entre 1951 i 1954 Espinalt va anar reduint les seves intervencions tot i formar part de les temporades barcelonines com la iniciada l’octubre de 1954 al Teatre Cómico, amb la companyia Sagi Vela, on de nou va ser protagonista amb Marcos Redondo de títols com “Marina”, “Maruxa” d’Amadeo Vives, “La tabernera del Puerto” de Pablo Solozábal , “Don Gil de Alcalá” o El Huésped del Sevillano” de Jacinto Guerrero, rol del que en va fer una personal creació. Com a curiositat cal destacat l’“experiment” que va efectuar el 1953 a Mataró, cantant en una única ocasió “Aida” de Giuseppe Verdi. Els problemes de salut que la van afectar a Itàlia es van repetir i lentament va anar plantejant el seu comiat.

El 24 de març de 1955 va ser present de nou al Palau de la Música Catalana en un festival homenatge a la ràdio que va compartir amb Lina Richarte i Manuel Ausensi. També va participar en diversos festivals, com el 3 de juny al Teatre Romea amb Emili Vendrell, i festes majors com la de Badalona, on el 10 d’agost va cantar “Marina” al Teatre Victòria. El 4 d’octubre va ser present a l’homenatge al coreògraf Sacha Goudine, celebrat al Teatro Gran Circo Price amb companys com Hipólito Lázaro o Juan Gual, artista del que va formar part de la seva companyia l’any 1956. Establerta al Teatre Barcelona, a partir del 10 d’agost de 1956 va cantar “La Bohème” amb el tenor José Permanyer en diverses funcions que suposarien ja el seu comiat dels escenaris.

Maria Espinalt es va voler acomiadar debutant en un nou títol i aquest va ser el de “Tosca” de Giacomo Puccini. La nit del 28 de setembre de 1956, al Teatre Barcelona, va interpretar per únic cop a la seva carrera a Floria Tosca, tancant així 26 anys d’èxits. Tot i no tornar als escenaris, va fer intervencions esporàdiques quasi sempre benèfiques. La darrera intervenció que s’ha pogut localitzar va tenir lloc al Centre Cultural del Poblenou el 1958, en un acte benèfic.

Espinalt va fer una excepcional carrera a nivell nacional que hagués merescut molt probablement el mateix reconeixement a nivell internacional si les circumstàncies i les decisions personals haguessin estat diferents.

Nom reconegut, va viure el seu gran prestigi durant els anys de comiat essent sempre present a la vida musical barcelonina. El 1973 va patir una trombosi de la que es va recuperar favorablement. Va morir a Barcelona el 8 d’octubre de 1981. Va deixar un extens llegat discogràfic centrat en exclusiva en la

Sarsuela. en gravacions majoritàriament fetes durant els anys 50 que no sempre reflecteixen les seves grans virtuts. Tot i així, l’any 1936 va enregistrar “La tabernera del Puerto“ amb una veu fresca de timbre preciós que permet entendre el gran entusiasme que va generar als escenaris.



Enregistraments

Pablo Sorozábal (1897-1988)
La tabernera del puerto: Duo
Intèrpret/s:
Maria Espinalt, soprano / Vicente Simón, tenor
Enregistrament original: 
Gramophone 1936
Font: 
Col·lecció Miquel Pérez García

Federico Moreno Torroba (1891-1982)
La ilustre moza: Romanza de Isabel
Intèrpret/s:
Maria Espinalt, soprano
Enregistrament original: 
Gramophone 1936
Font: 
Col·lecció Miquel Pérez García

Jacinto Guerrero (1895-1951)
La rosa del azafran: No me duele que se vaya
Intèrpret/s:
Maria Espinalt, soprano
Enregistrament original: 
Odeón 1953
Font: 
Col·lecció Miquel Pérez García

Amadeu Vives (1871-1932)
La Generala: Canción del Arlequín
Intèrpret/s:
Maria Espinalt, soprano
Enregistrament original: 
Odéon 1953
Font: 
Col·lecció Miquel Pérez García

José Serrano (1873-1941)
Los claveles: ¿Qué te importa que no venga?
Intèrpret/s:
Maria Espinalt, soprano
Enregistrament original: 
Odéon 1953
Font: 
Col·lecció Miquel Pérez García



Enllaços

CONTACTE

Associació Joan Manén
Consell de Cent 490 àtic 1a
08013 Barcelona
associacio@joanmanen.cat


93 265 24 45
663 006 665
AMB EL SUPORT DE




Segueix-nos!


CAT
/
ES
/
EN