")
Josep Ferrer
Revista La Il·lustració Catalana, Barcelona 1916
Carta de Ferrer a Apel·les Mestres, 08-01-1883
© Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Carta de Francisco Salas a Ferrer del 21-09-187
© Biblioteca Nacional de España
Josep Ferrer
Extret de la partitura "12 Minues para guitarra"
Portada que inclou el catàleg de les vint primeres obres impreses de Ferrer, 1873-1895
© Biblioteca de Catalunya
Portada que inclou el catàleg de les obres publicades a Paris, 1895-1898
© Centre de Documentació de l´Orfeó Català
Portada de l´obra Recuerdos de Montgrí op.1
Domini públic
Portada de "Repertorio de obras para guitarra"
Domini públic
Portada de l´obra Souvenirs d´Antan, guanyadora del 5è Gran Concurs Internacional de l´Academia Literària i Musical de França
© Centre de Documentació de l´Orfeó Català
Portada de Repertorio de obras para guitarra
Domini públic
Catàleg de l´obra de Josep Ferrer
© "Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí" de Xavier Daufí
Josep Ferrer
Biblioteca Fortea. Revista Musical 1936

Josep Ferrer

Girona 1835 - Barcelona 1916

Entre els grans instrumentistes, pedagogs i compositors de guitarra catalans destaca la figura de Josep Ferrer. Va néixer a Girona, el 13 de març de 1835, on la seva família, originària de Torroella de Montgrí, s'havia refugiat a causa de la situació de guerra civil. Girona, que es troba a uns trenta quilòmetres de Torroella de Montgrí és una gran ciutat emmurallada i per aquest motiu els seus habitants estaven més protegits i segurs. Acabada la guerra, el 1840, la família Ferrer va tornar a Torroella on Josep va créixer i desenvolupar el seu esperit musical. Aquests anys que seran de formació, Ferrer probablement va seguir els estudis normals que s'impartien a Torroella de Montgrí en aquesta època. Va començar a tenir els primers contactes amb la música i amb el seu instrument, la guitarra, i rebé les primeres lliçons de guitarra del seu pare, que tenia interès i afició per aquest instrument i una col·lecció de partitures. A la biblioteca particular dels seus familiars hi havia un llibre titulat Reglas de Guitarra, cosa que ens demostra que la relació amb aquest instrument ja els venia de lluny als membres de la família Ferrer. Joaquim Ferrer devia començar a instruir en aquest difícil instrument el seu fill i els altres guitarristes de Torroella de Montgrí. Segons Domingo Prat, també rebé consells musicals durant aquests anys d'un altre guitarrista d'aquesta ciutat, Josep Costa i Hugas, nou anys més gran que ell, fins que més tard Ferrer decidís traslladar-se a Barcelona per ampliar la seva formació guitarrística. Ferrer tenia divuit anys i semblava un bon moment perquè Costa li donés alguns consells i li expliqués les seves experiències i estudis guitarrístics que segurament van ser determinants per impulsar Josep Ferrer a voler dedicar-se a aquest instrument.

Les seves ànsies d'ampliar coneixements sobre la matèria el van portar a traslladar-se l’any 1860 a Barcelona, on dos anys més tard hi fixà la seva residència. Quan va independitzar-se i va quedar-se a viure a Barcelona, treballà de fotògraf i alhora impartí algunes classes de guitarra. Ferrer tenia vint-i-cinc anys quan va arribar a Barcelona, a la Vila de Gràcia, en aquesta època un municipi independent. Segons les dades extretes del testament del seu pare, tot fa pensar que els dos primers anys de la seva arribada es va instal·lar provisionalment a casa de la seva germana gran Ana. L'activitat cultural a Barcelona era molt important, durant els set primers anys de la seva arribada, la situació política serà més o menys tranquil·la, i això propiciarà un avenç en el camp de les arts, que va permetre que en aquesta època continuessin funcionant nou teatres. Acostumat a la vida tranquil·la de Torroella de Montgrí, Ferrer, amb les limitacions culturals d'una població petita, l'arribada a Gràcia, propera a la gran ciutat, li devia obrir una porta al desenvolupament del seu inquiet esperit artístic. Però segurament el que li devia interessar més eren els concerts de guitarra que se celebraven a Barcelona. Una revista de l'any 1861 fa esment d’alguns d'aquests concerts, als quals Ferrer devia assistir, si no a tots, sí algun d'ells, al Teatre del Circ, on es parla de l'actuació del senyor Altimira, i Julián Arcas i el seu germà Manuel, entre d’altres.

Els germans Arcas i Ferrer van entaular ràpidament una bona amistat a les vetllades musicals celebrades a diverses cases particulars de la ciutat. A més, Manuel era segon tenor a la companyia de sarsuela del Teatre de la Santa Creu, de la qual el guitarrista Josep Viñas era el director titular. Però sobretot, el que volia Ferrer era ampliar els estudis de guitarra, i va escollir el prestigiós mestre i compositor Josep Brocà, de gran renom en aquells anys. Entre els alumnes més destacats de Brocà, hi havia Cristina Palmer, Domingo Bonet, Miquel Mas i el mateix Josep Ferrer, entre d'altres. Quan Ferrer es va incorporar a les classes del seu mestre va conèixer molts guitarristes, però amb qui va establir una important amistat que durà fins al final dels seus dies va ser amb Domingo Bonet. Ferrer va estudiar al voltant de dos anys amb Brocà ja que a partir d’aleshores va començar a exercir de professor de guitarra a Barcelona. Tot i que Ferrer s'establí com a professor de guitarra, per poder subsistir a les necessitats diàries en realitat treballava de fotògraf, i a les estones lliures es dedicava a l'ensenyament d'aquest instrument.

L'activitat musical de Ferrer a Barcelona a partir de la dècada del 1870, aliè a la nova guerra civil coneguda com la Tercera Guerra Carlista (1872-1876), tocà diversos àmbits de la vida cultural de la ciutat. En primer lloc, com a professor de guitarra des del 1862, va tenir diversos alumnes, actualment la majoria desconeguts, però gràcies al fet que l’any 1881 va dedicar dues de les seves obres a les seves deixebles n’hem pogut conèixer els seus noms. Es tracta de la seva opus 5 El Ramillete, diez pequeñas piezas para guitarra, amb la dedicatòria: “A mi distinguida alumna la Srta. Dª Teresita Clará” i la seva opus 6 Brisas del Parnaso, cuatro piezas para guitarra, dedicada: “A mi aventajada alumna la Srta. Dª Ramona Martí”.

Les reunions socials normalment també eren vetllades musicals on diferents músics lluïen les seves capacitats artístiques. Aquestes vetllades o reunions tenien lloc a diverses residències particulars de Barcelona, i se’n faran durant tota la resta de segle i al principi del següent. Ferrer va ser, com molts altres guitarristes, un assidu a aquestes reunions i sempre que li ho demanaven lluïa els seus dots guitarrístics. Una de les primeres reunions a les quals assistí era la que organitzava Josep Viñas a casa seva. Ferrer hi va anar acompanyat del seu mestre Brocà, que segurament li havia presentat al seu amfitrió amb qui tindria una llarga amistat. L'amistat que va tenir Ferrer amb Viñas va permetre que col·laboressin musicalment, exhibint-se en aquestes vetllades com a duet de guitarres. Altres personalitats amb les quals Ferrer va establir contacte en aquestes vetllades van ser els coneguts guitarristes i germans Arcas. Les vetllades musicals privades eren molt freqüents durant tot aquest segle i a l’entrada del següent. Josep Ferrer hi participava no només com a oient sinó com a intèrpret solista i en diverses ocasions a duo. Durant aquelles ocasions va establir amistat amb diverses personalitats del món artístic i social, als quals va dedicar algunes de les seves obres per a guitarra. Gràcies a això, coneixem actualment el nom d'algunes d'aquestes personalitats que li van brindar la seva amistat, entre les quals destaquem Francisco Tàrrega, a qui va dedicar els Doce minuetos, opus 12, i Federico Cano, a qui va dedicar la fantasia opus 14 De noche en el lago. Un altre conegut guitarrista a qui Josep Ferrer va dedicar les seves composicions és al valencià Daniel Fortea, esmentat a la seva obra opus 57 Inquietud, i en una Mazurka para dos guitarras. Fortea les publicarà el 1914 i 1925 a la seva editorial de Madrid. La seva amistat s’inicià entre els anys 1898 i 1909, quan Fortea venia esporàdicament a Barcelona per estudiar amb Tàrrega. Al compositor Francesc Sánchez Gabanyach, li va dedicar els seus Encantos de París, opus16 i els seus Souvenirs d'Antan, opus 40. Al mandolinista Baldomero Cateura, el seu Canto d'Amor, opus 20 i el seu Minué, opus 56. A l'advocat Francisco de Paz, que era un guitarrista aficionat, i a casa del qual es feien reunions musicals, li dedicaria la seva Fantasía con variaciones sobre un tema de Beriot, opus 3. També a l'escriptor, pianista i compositor Apel·les Mestres li va dedicar la partitura Horas apacibles, opus 8. Mestres va ser alumne de guitarra de Ferrer i es conserven cartes seves enviades al seu alumne.

Ferrer, amb trenta-vuit anys per fi es decidí a publicar la seva primera obra per a guitarra, segurament encoratjat per totes les seves amistats; la va titular Recuerdos de Montgrí, capricho para guitarra, opus 1. Segurament aquest títol reflecteix el record i la nostàlgia dels seus vint anys viscuts en aquesta població. La data de la seva composició és el 30 novembre de 1873, a Barcelona, i la va dedicar al seu estimat mestre Brocà que des de feia tres anys, segons Nogués i Prat, ja no podia tocar la guitarra per una paràlisi que patia. Amb aquesta obra, Ferrer va començar la carrera de compositor que no finalitzaria fins a la seva mort. Durant aquest període de temps a Barcelona se’n coneixen trenta-quatre obres originals per a guitarra, agrupades en deu opus.

Ferrer devia fer algun viatge a París tot i que l'única dada que coneixem ens la proporciona Philip J. Bone al seu llibre de biografies on esmenta que l'any 1882, Ferrer va ser a París i va ser guitarrista a la Comédie Française. D'aquests anys se'n conserven set manuscrits amb la data de la seva composició, quatre d'aquests manuscrits no han estat mai publicats. Avui dia es troben a Londres. Després de la mort del seu pare i abans d’emigrar a París, Ferrer va tenir una trobada amb el constructor de guitarres més prestigiós de l'època, Antonio de Torres (1817-1892), en la seva visita a Barcelona el mes de juliol de 1884.

Quan Ferrer arribà a París el 1885 tenia cinquanta anys. En aquesta època, la guitarra es trobava en un cert apogeu, cosa que propicià que hi establís la seva residència durant un primer període de tretze anys. Ferrer trobà París en un bon moment polític i artístic amb una creixent prosperitat econòmica deguda en part a la proclamació de la Tercera República (1870-1940). La capital de França tenia en aquells moments una població de gairebé dos milions i mig d'habitants, i la cultura brillava amb gran esplendor. A París, Ferrer es va dedicar a la pedagogia com a professor de l’Institut Rudy de l’Académie Internationale de Musique. Però, sobretot, va triomfar com a concertista a les sales més prestigioses de la capital francesa, i com a compositor. La seva obra Souvenirs d’antan, six menuets pour guitare seule va ser premiada en un concurs internacional organitzat per l'Académie Littéraire et Musicale de France. Tot i així, durant aquest primer període d'estada a la capital francesa, els contactes amb Barcelona no es van interrompre sinó ben al contrari, regularment viatjava a Barcelona, sobretot els mesos d'estiu. A París, les seves activitats musicals se centraven principalment en les mateixes que feia a Barcelona: les seves obligacions de professor, els concerts que feia, les vetllades musicals i socials a què assistia, i la continuació de la publicació de les seves composicions per a guitarra a partir del 1895. Es coneixen els noms de diversos alumnes que estudiaren amb Ferrer gràcies al fet que els dedicà algunes de les seves composicions d'aquesta època. Una dedicatòria que ens permet conèixer les seves relacions a la capital francesa es troba a l'obra titulada Brise d'Espagne, valse caractéristique pour guitare, opus 37, dedicada al seu amic el pintor Martín Rico, establert a París al voltant de l'any 1880. Rico era amic de Tàrrega i va ser un dels responsables que aquest gran guitarrista oferís diversos concerts a París. Ferrer va tenir l'honor de ser admès a la prestigiosa Societat d'Autors i Compositors de França l'any 1893, cosa que ens demostra el reconeixement que havia aconseguit com a músic i compositor a França.

L’any 1898 tornà a Barcelona, amb seixanta-tres anys, on va exercir el càrrec de professor de guitarra del Conservatori del Liceu entre 1898 i 1901. L’any 1901 va tornar a París amb el propòsit de publicar el seu mètode per a guitarra que finalment va quedar frustrat, tot i que se’n conserva el manuscrit. L’any 1905, sense haver aconseguit el seu objectiu, Ferrer va retornar definitivament a Barcelona, on va viure dedicat a la composició i l’ensenyament fins a la seva mort. Amb el retorn de Ferrer a Barcelona i l'arribada de Llobet, s'acaba una època i en comença una altra nova plena d'esperances i il·lusions per al futur de la guitarra. Durant aquests anys a Barcelona, Ferrer continuà sobretot component obres per a guitarra, algunes es publicaren en vida i d’altres pòstumament, i moltes van quedar en manuscrit. Acudí assíduament a les diverses manifestacions artístiques que es van tenir lloc a la seva ciutat. Una d'aquestes manifestacions a les quals Ferrer va donar el seu màxim suport era l’Orfeó Català de Barcelona, i ho va fer inscrivint-se com a soci ja que, després de la seva mort cediria a aquesta entitat part de la seva important biblioteca musical, que es conserva i es pot consultar avui dia.

Va morir a Barcelona el 7 de març de 1916. La música composta per Ferrer té una estructura formal molt acadèmica seguint, en la majoria de les ocasions, molt rígidament les normes escolàstiques. Tot i així, explora una àmplia gamma de tècniques instrumentals, i la seva obra està perfectament integrada dins l'esperit romàntic de la seva època. El total d'obres originals per a guitarra publicades en vida de Ferrer sumen un total de 129, agrupades al seu catàleg entre els opus 1 al 59 i el 61, a aquests hi hem d'afegir quatre composicions més editades durant els vuit anys posteriors a la seva mort. Avui dia, encara se segueixen editant noves obres originals de Ferrer, cosa que demostra la vàlua de les seves composicions. Aquestes noves obres procedeixen dels seus manuscrits encara inèdits. Al voltant dels anys 1891-1892, Ferrer va publicar tres transcripcions per a veu i guitarra. Aquestes composicions eren originals del mestre Sebastián Iradier, i són les úniques transcripcions que s'han publicat de Ferrer.



CONTACTE

Associació Joan Manén
Consell de Cent 490 àtic 1a
08013 Barcelona
associacio@joanmanen.cat


93 265 24 45
663 006 665
AMB EL SUPORT DE




Segueix-nos!


CAT
/
ES
/
EN