")
Joaquim Malats 1900
Autor: Audouard © Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Retrat del nen Joaquim Maltats davant l´harmònium
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Joaquim Malats a l´edat de 15 anys
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Joaquim Malats 1891-1892
Autor: J. Lavier © Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Joaquim Malats 1891
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Concert amb el violinista Carl Flesch i el violoncel·lista Louis Hasselmans a Sala Érard de París, 1894
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Concert de cambra dedicat a Schumann, París 1895
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Concert a Sala Érard de París, 1896
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Recital a la Sala Estela de Barcelona, 1897
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Joaquim Malats c. 1898
Autor: Audouard © Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Joaquim Malats 1899
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Enric Granados i Joaquim Malats, 1900
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Retrat de Joaquim Malats
Autor: Audouard © Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Joaquim Malats a l´Alhambra de Granads, 1905
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Gira de concerts per Espanya 1905
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Provant un piano Steinway & Sons, 1905
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Programa d´un concert organitzat per la Société Lyonaise de concerts de Musique Classique
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Caricatura a la revista La Tomasa, 1906
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Recital a dos piano amb Isaac Albéniz a Tiana, 1906
Domini públic
Retrat de Joaquim Malats en un balancí
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Concert Lamoreaux, 1907
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Concert Lamoreaux, 1909
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Concerts per la Societat Filharmònica de Málaga, 1909
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Recital al Teatre Novedades, 1909
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Targeta postal amb fotografia de Joaquim Malats, 1909
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Joaquim Malats, 1910
Autor: Audouard © Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Retall de premsa de "O Seculo", 1910
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Concert Malats al Palau de la Música Catalana, 1910
© Centre de Documentació de l´Orfeó Català
Targeta posta amb una caricatura de Joaquim Malats tocant el piano, 1910
© Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona
Joaquim Malats
Autor: Napoleon © Fons Joaquim Malats. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona

Joaquim Malats

San Andreu de Palomar 05-03-1872 - Barcelona 22-10-1912

Joaquim Malats i Miarons va ser un dels pianistes més destacats del panorama musical en el tombant de segle XIX al XX. La data de naixement, 1872, l'inclou en la generació de músics catalans nascuts entre 1850 i 1875, a la qual van pertànyer Nicolau, Goberna, Albéniz, Sadurní, Morera, Granados, Joan Lamote de Grignon, coneixedors dels corrents musicals europeus introduïts a Catalunya pels músics de la generació anterior; formats en institucions pedagògiques estables, són els impulsors de la composició pianística catalana fins a finals de segle.

L'època compresa entre 1888 i 1910, en què va desenvolupar la seva activitat artística, correspon a l'esplendor modernista català que deixa la seva empremta a Barcelona a través de la fundació de la Societat Catalana de Concerts, la Societat Filharmònica, l'Orquestra Simfònica de Barcelona, ??la inauguració de Palau de la Música Catalana, l'activitat de l'Orfeó Català, l'Associació Wagneriana o l'Associació Musical de Barcelona.

Malats va començar els estudis musicals a la casa familiar, el 1885 va oferir el seu primer concert al Foment del Treball essent alumne de Robert Goberna, passant després a l'aula de Joan Baptista Pujol a l’Escola Municipal de Música, on va finalitzar els seus estudis amb la distinció de Primer Premi. La beca de 150 pessetes mensuals concedida per l'Ajuntament de Barcelona ??li va permetre continuar els seus estudis durant quatre anys a París. Va rebre classes de piano de Charles de Bériot a l'Acadèmia Schaller fins a 1890 quan accedeix a una plaça al Conservatori, on obté el 1893 el primer premi de piano.

Va formar part de l'escola pianística catalana integrada per Enric Granados, Mario Calado, Ricard Viñes o Carme Matas. Els uneix haver estat alumnes de Joan Baptista Pujol, haver consolidat la seva formació tècnica a l'estranger i desenvolupat una carrera professional de projecció internacional, documentada per la premsa especialitzada que confirma els trets de l’escola que els van unir: toc articulat, claredat d'execució, precisió al pedal i un coneixement tècnic i estilístic de les obres.

El 1896 torna a Barcelona després de dos anys dedicats a la composició musical, intensifica la seva activitat interpretativa, consolida i amplia el repertori.

L'obtenció del premi Diémer el 1903 constitueix un esdeveniment decisiu en la seva trajectòria artística. Instituït pel professor Louis Diémer, només podien concórrer els primers premis de piano del Conservatori dels deu últims anys. El jurat va estar integrat per músics com Massenet, Saint-Saëns, Paderewski, Rosenthal, Planté o Philipp.

El 1910 accedeix com a professor al Conservatori de Música de Madrid, el seu dèbil estat de salut li va impedir desenvolupar aquesta tasca i l'abril de 1912 torna a Barcelona (Revista Musical Catalana, octubre de 1912). El 22 d'octubre d'aquest mateix any mor Joaquim Malats; com a record i homenatge al pianista, el novembre de 1913 es col·loca una làpida a la façana de casa seva, situada al número 667 de la Gran Via: “En aquesta casa, el seu fogar artistic, plorat per l’art i per Catalunya, va deixar d’existir el gran pianista En Joaquim Malats el dia 22 d’Octubre de 1912”.

La interpretació pianística va ser l'activitat amb la qual Malats va realitzar la seva principal contribució artística al context musical. De la seva dedicació incansable n’és una prova el gran nombre de concerts interpretats al llarg de la seva carrera, amb extensos programes de repertori clàssic-romàntic. Van ser projectes de gran rellevància la interpretació de concerts integrals amb obres d'un sol autor; els concerts per a dos pianos al Teatre Novetats, amb pianistes com Enric Granados el 1899 i 1907 (el programa incloïa obres de Mozart, Saint-Saëns, Schumann, Godard, Chabrier i Fischof) o Saint-Saëns en 1907 (amb obres de l'mateixos Saint-Saëns); els concerts de cambra i els concerts per a piano solista amb acompanyament d'orquestra sota la direcció de Nicolau, Giménez o Crickboom entre d'altres. Va ser artífex de projectes pioners en el seu temps, com la programació de concerts històrics (el programa incloïa diferents obres ordenades amb criteri cronològic, sota els termes "època clàssica", "època romàntica" i "època moderna") i va ser contractat per les principals societats musicals del moment com la Societat de Concerts, Concerts Colonne, Concerts Lamoureux entre moltes altres.

El 1903 difon a França i Espanya el programa que va tocar al Premi Diémer. Durant els anys següents defineix amb més detall el seu repertori, elabora els seus programes amb criteris estètics i musicals de gran exigència, implicant-se en la difusió de la creació musical contemporània incloent obres de Debussy, D'Indy, Franck o Saint-Saëns, i d'autors clàssics com Mozart. Entre 1906 i 1910 interpreta la suite Iberia d'Albéniz, obtenint les millors crítiques de la seva carrera.

Beethoven, Chopin, Schumann i Liszt són compositors de referència en el repertori del pianista. Les sonates op. 28 "Pastoral", op. 81 "Les Adieux", op. 57 "Apassionata" van ser les obres de Beethoven que va interpretar més sovint; Chopin va ser el compositor amb el que es va sentir més identificat; van ser considerades definitives les seves versions del Carnaval op. 9 de Schumann que va interpretar convençut de la seva qualitat musical i estètica, contra l'opinió de crítica i públic. Després de la interpretació d'aquesta obra el 6 de febrer de 1897 el crític de El Heraldo de Madrid va escriure: "Impossible sembla que pugui arribar a una interpretació més perfecta". També va mostrar la gran seves capacitats en la interpretació de peces virtuoses de Franz Liszt.

Malats va ser un intèrpret compromès amb el seu temps. L'etapa de major maduresa artística, 1906-1910, la va dedicar a la interpretació de la suite Iberia d'Albéniz, zenit del repertori pianístic espanyol. L'epistolari entre ambdós  artistes constitueix un conjunt documental d'extraordinari interès en l'estudi i coneixement d'aquesta obra, en la qual Albéniz porta a l'extrem els recursos sonors i tímbrics del piano. Les cartes deixen constància de la reciprocitat artística entre tots dos i la implicació del pianista en la interpretació, en la qual Albéniz reconèixia "la seva" obra: “respecto a mi Triana ya sabes la profunda emoción que resentí cuando te la oí en tu casa; te debo la más grande satisfacción que he experimentado en mi ya larga carrera de compositor” (Carta Albéniz a Malats, 9 de novembre de 1906, Niça. Museu de la Música).El projecte del pianista incloïa la interpretació íntegra de l'obra, però el seu estat de salut li ho va impedir. La premsa va destacar l'estrena de “Triana” al Teatre Principal de Barcelona (1906) i la interpretació d’”Evocación”, “El Puerto”, “El Albaicín”, “Málaga”, “Jerez” i “Triana” al Teatre de la Comèdia (1909) i al Palau de la Música (1910).

Joaquim Malats va estrenar i va donar a conèixer Iberia, d'Albéniz, a Catalunya i a la resta d'Espanya, participant del procés de creació i compartint amb el compositor aspectes estètics relatius a aquesta obra. Es tracta, sens dubte, d'una de les aportacions de més transcendència del pianista al context musical català. El seu prestigi artístic va aportar valor a l'obra i va impulsar la seva difusió. Albéniz va triar a Blanche Selva, pianista de l’Schola Cantorum, per a l'estrena a França. No obstant això, Malats era imprescindible per a l'estrena i difusió a Catalunya i a Espanya, ja que era el pianista preferit per la premsa i pel públic; conseqüència immediata fou l'excel·lent recepció i difusió de l'obra i de l'autor en el moment de la seva composició: "I are no tindré més qu'entusiastes elogis pera'l maravellós interpretador que s'igualà a el creador: per a en Joaquim Malats. Aixó metéix pensà'l malagunyat Albèniz quan va sentir en Malats, car plora de dolça emoció ... La tècnica prestigiosa d'En Malats no s'a armonisat may tan feliçment ab el piano com en l’inoblidable interpretació qu’ns donà de l’Iberia. La executà ab pensament, ab cor, ab tot son cor de músic, de català y d’espanyol: y’ls seus dits obeiren, més que dòcils, ardents…” "(Henri Collet, Revista Musical Catalana, desembre de 1909).

Malats va gaudir d'excel·lents crítiques al llarg de la seva dilatada trajectòria artística que mostren a un home temperamental, exhaustiu en el coneixement de les obres, rigorós i al mateix temps arriscat en la interpretació. Cecilio  de Roda va escriure: “sus versiones, o avasallan o interesan; convencen o dan en qué pensar” (La Época, 12 de Diciembre de 1903). Com a pianista va perseguir durant tota la seva carrera un ideal, el compromís amb el seu material de treball, l'obra musical. Coneixedor d'estils i gèneres musicals, va aprofundir en les característiques tècniques i estilístiques de cada obra, va oblidar el virtuosisme per posar-se al servei de la literatura, identificant-se en cada cas amb l'autor, esdevenint l’intermediari entre aquest i el públic.

Especialment aplaudits van ser la varietat del repertori interpretat, la incorporació d’obres contemporànies o històriques als concerts i la interpretació en els seus recitals d'obres fora de programa.

Destaca entre les seves aportacions al context musical català la seva dedicació a la composició. El seu catàleg inclou la suite per a piano: "Impresiones de España"; diverses peces per a piano romàntic de saló, en la línia dels compositors de la seva generació; un lied per a veu i piano; Trio en Si bemoll per a piano, violí i violoncel; Suite per a piano; "Allegro risoluto" per a piano i orquestra. En general la seva obra per a piano respon als arquetips romàntics del piano de saló, inclou obres de tall pintoresc en què predominen girs melòdics i harmònics de caràcter andalús. Destaca la “Serenata Española” per la seva difusió i el Trio en Si bemoll major compost el 1898, la seva obra de major envergadura.

Hem de concloure que les principals aportacions de Joaquim Malats a la música catalana estan referides al context de la pedagogia musical, a la innovació en el repertori pianístic i a la interpretació d'Iberia. Totes elles van ser objecte del reconeixement de la crítica nacional i internacional; ambaixador excepcional, va contribuir a la difusió del piano català tant a Espanya com a la resta d'Europa durant els anys en què va desenvolupar la seva activitat artística.



Enregistraments

Frédéric Chopin (1810-1849)
Vals op. 64 núm. 2
Intèrpret/s:
Joaquim Malats, piano
Enregistrament original: 
Cilindre c. 1903 Barcelona
Font: 
Fons Regordosa-Turull © Biblioteca de Catalunya

Franz Liszt (1811-1886)
Rapsòdia hongaresa núm. 13
Intèrpret/s:
Joaquim Malats, piano
Enregistrament original: 
Cilindre c. 1903 Barcelona
Font: 
Fons Regordosa-Turull © Biblioteca de Catalunya

Franz Liszt (1811-1886) - Richard Wagner (1913-1883)
Isolde´s Love-Death
Intèrpret/s:
Joaquim Malats, piano
Enregistrament original: 
Cilindre c. 1903 Barcelona
Font: 
Fons Regordosa-Turull © Biblioteca de Catalunya

Joaquim Malats (1872-1912)
Serenata española
Intèrpret/s:
Joaquim Malats, piano
Enregistrament original: 
Cilindre c. 1903 Barcelona
Font: 
Fons Regordosa-Turull © Biblioteca de Catalunya



CONTACTE

Associació Joan Manén
C/Indústria 140 5è
08025 Barcelona
associacio@joanmanen.cat


93 265 24 45
663 006 665
AMB EL SUPORT DE




Segueix-nos!


CAT
/
ES
/
EN