Ricard Boadella
Barcelona 08-02-1912 - Barcelona 02-10-1977
Ricard Boadella és considerat un dels grans violoncel·listes catalans de la segona meitat del segle XX. Deixeble de Gaspar Cassadó i amic de Pau Casals, de ben jove estudià violoncel amb Montserrat Cassadó, Francesc Montserrat i Bonaventura Dini, i harmonia, contrapunt i fuga amb Enric Morera. Les primeres actuacions com a violoncel·lista les va fer el 1929 formant part de l'Orquestra d'Estudis Simfònics que dirigia Eduard Toldrà. El febrer de 1930, quan tenia divuit anys acabats de fer, de la mà del mestre Bonaventura Dini i d'Adrià Gual, es presentà a les Galeries Arenyes de Barcelona, acompanyat al piano per Josep Maria Roma. Aquest fou el seu debut com a solista. Immediatament continuà oferint diversos concerts per Catalunya acompanyat de pianistes com Maria Cascante, Josep Sabater, Dolors Heras, Mercedes Fabré de Chacopino i Pere Vallribera, i a Madrid amb Enrique Aroca.
Amb la finalitat de perfeccionar els seus estudis musicals, l'abril de 1933 es va matricular a l'Staatlichen Akademischen Hochschule für Musik de Berlín, on va rebre lliçons de Josef Niedermayr i sobretot de Paul Grümmer. És l’any 1935 en aquella ciutat quan rep les primeres classes de Gaspar Cassadó, que el considerà un dels seus millors deixebles. A la capital alemanya va fer trio amb la pianista Eta Harich-Schneider i la violinista Kaete Grandt, formació amb la qual va oferir diversos concerts i audicions per ràdio. Durant aquella etapa fou violoncel·lista solista de l'Orquestra de Cambra que dirigia Fritz Stein. El seu nom figura entre els signants del Manifest Hindemith, a finals de 1934. Amb la professora Eta Harich-Schneider treballà en la traducció i adaptació del llibre Arte de tañer fantasía de Fray Tomás de Santa María, l'original del qual datava de 1565. El llibre es va publicar a Leipzig el 1937.
L'agost de 1936 es van produir uns fets importants a l'ambaixada d'Espanya, on Boadella col·laborava amb Eugeni Xammar, agregat de premsa. Arran d'aquests fets, el febrer de 1937 fou detingut per la Gestapo i a finals de març, des de Bremen i a bord del vaixell Hermés, va ser traslladat a la presó franquista de la Corunya amb altres espanyols residents a Alemanya: l'arquitecte Jordi Tell, el periodista Jaume Gascón, l'empresari Miquel Albareda, l'advocat José Luis García Obregón i el geòleg madrileny Carlos Auernheimer. La historiadora Gemma Domènech els va batejar com “els catalans de la cel·la 17”. A Galícia, entre la presó i els camps de concentració, s'hi passà tota la Guerra Civil. Tot i això no deixà de tocar el violoncel i va fer petites actuacions al mateix camp i en esglésies parroquials. Fou alliberat a Cadis el juny de 1940.
Ricard Boadella tornà a Barcelona però mancat de llibertat; no podia tenir passaport, per la qual cosa no podia tornar a Berlín. Es dedicà aleshores exclusivament a la música. Gràcies sobretot a l'ajuda del seu pare Manel Boadella −persona fonamental en la seva carrera−, aviat es feu un nom en el món musical. Va reprendre el contacte amb Eduard Toldrà i freqüentà l'Acadèmia Marshall, centre musical de referència del moment on es va relacionar, entre d’altres músics, amb Alícia de Larrocha, de la qual fou un gran amic. Aviat inicià la seva activitat de concerts a Barcelona i tornà al nord d'Espanya per actuar a la Corunya, Santiago de Compostel·la i Lugo, acompanyat per la pianista Pilar Cruz. El diari El Ideal Gallego (6 de març de 1943) va dir: “Casals, Cassadó y Boadella, he aquí tres violoncelistas españoles de rango europeo”.
La seva presentació a Barcelona, tretze anys després del seu debut, la fa de forma solemne: el diumenge 25 d'abril de 1943 al Palau de la Música, amb Josep Maria Roma al piano. Les crítiques que se'n van derivar posaren el nom de Ricard Boadella a l’elit dels violoncel·listes catalans.
Boadella destacà com a intèrpret per la seva riquesa de matisos, la lluita per la perfecció i la puresa de so. Però també per "atrevir-se" a presentar obres de compositors que fugien dels cànons estètics que pretenia imposar el règim de l'època. Ricard Boadella va estrenar i interpretar peces musicals, a Barcelona en ple franquisme, que estaven prohibides i perseguides a l'Alemanya de Hitler. Entre les obres que va estrenar destaquem la Sonata en fa major, op. 6 de Richard Strauss, la Suite italiana d'Igor Stravinsky, dues sonates d'Aleksandr Txerepnín i una de Paul Hindemith.
“Ricardo Boadella, como tiene bien demostrado, es violoncelista de arte señoril, de gran dignidad interpretativa. Tocó todas las obras con técnica impecable, pureza de estilo y viva musicalidad. Su éxito fue cálido y vibrante.” (U. F. Zanni; La Vanguardia, 23 de maig de 1944)
L'èxit de Ricard Boadella a Barcelona va propiciar que fos contractat per diverses societats musicals espanyoles. Inicià una gira per diversos escenaris catalans, espanyols i també actuà a Lisboa. La Segona Guerra Mundial estava a punt de finalitzar. El compositor Antoni Massana li confià l'estrena del Concert per a violoncel i orquestra que havia compost especialment per a ell. L’estrena, amb algunes crítiques poc favorables a l’obra, va tenir lloc el 2 de març de 1945, al Palau de la Música, amb l'Orquestra Municipal de Barcelona dirigida per Eduard Toldrà. El 1945 va fer un enregistrament d'estudi acompanyat al piano per Josep Maria Roma interpretant la “Serenata espanyola” de Joaquim Cassadó i la “Pièce en forme de Habanera” de Maurice Ravel. L’enregistrament, publicat per Odeón, suposa l'única gravació comercial del violoncel·lista.
“De más novedad es, tal vez, un disco que nos ofrece el joven violonchelista Ricardo Boadella, con una delicadísima versión de la Habanera de Ravel, arreglada para cello y piano, así como de la Serenata española de Cassadó, página bellísima y de carácter y ritmo popular. Boadella se manifiesta un violonchelista perfecto y el Maestro José Maria Roma, pianista bien conocido en los círculos musicales de Barcelona, le acompaña de manera impecable.” (J. Ign. Prieto; Ritmo, febrer de 1946)
El 15 de juny de 1948 va fer l'estrena mundial de la "Sonata di concerto" per a violoncel i piano, op. A-42 de Joan Manén al Casino de la Unió Comercial de Vilafranca del Penedès, acompanyat al piano per Antonieta Pich Santasusana. Dos dies després, a casa de Joan Manén a Barcelona, amb la mateixa pianista en fa l'estrena privada per a un grup escollit d'amics del compositor.
A Barcelona, on residia, hagué de repartir el seu temps entre les gires i l'organització de l'empresa de concerts VIRTO −juntament amb la que seria la seva parella sentimental Maria Solanich i Marcellès− de la qual Boadella fou director artístic i membre del patronat organitzador de les Tardes i vetllades musicals, concerts orientats a la difusió de la música de cambra.
El 1949 Ricard Boadella aconsegueix el passaport per poder actuar a Europa, un passaport que se li havia vetat des de la seva detenció per la Gestapo a Berlín el febrer de 1937. Aconseguí contractes de diverses Amerika-Häuser per fer concerts, la majoria dels quals van tenir lloc a Alemanya. Va iniciar una gira per Bèlgica i França. A París va oferir dos concerts. Feu també una gira per Itàlia en què va interpretar la “Sonata di concerto” de Joan Manén amb la pianista Ofelia Strano. El 1950 el començà amb una altra gira per Bèlgica i Suïssa, i posteriorment va anar a París on l'amistat amb l'escultor Apel·les Fenosa va propiciar un concert amb la pianista francesa Éveline Dubourg.
Ricard Boadella mantenia una relació epistolar amb Pau Casals i el visità a Prada de Conflent. En una de les cartes Boadella li diu al mestre: “He recordat molt les hores, malauradament massa breus, que vaig passar prop de vostè pel desembre, i vull dir-li com les seves paraules i el seu acolliment tan ple de senzillesa i de profunda humanitat han estat un encoratjament per a mi. Voldria dir-li altres coses, però les paraules resulten sempre poc expressives. Evidentment, només la música serveix per formular les coses més nobles i més subtils”.
Probablement el país més estimat per Ricard Boadella fou Grècia. Hi actuà cada any entre 1952 i 1963. Josep Pla, amb qui coincidí en aquell país, li dedicà més de trenta pàgines en el seu llibre Cabotatge mediterrani –inclòs en el volum XVIII, “En mar”, de les seves obres completes. Josep Pla va dir: “Estos días he tenido ocasión de constatar el éxito que ha tenido, en diferentes poblaciones de este país, nuestro admirable violonchelista Ricardo Boadella. Boadella es un gran artista”. El descriu com "un jove ros, alt, d'ulls blaus, de galtes angelicals, elegant, amb una nota general de timidesa". El seu amic Jordi Vila i Brichs deia que no era tan alt.
Ricard Boadella, home inquiet i amant de tota la cultura, va fer moltes coneixences durant les seves estades a Grècia. El millor amic grec de Boadella va ser el violinista Byron Colassis, aleshores primer violí de l'Orquestra Nacional d'Atenes. També va mantenir amistat amb el pianista Kostas Kydoniatis. Freqüentà la família del director de l'Orquestra de la Ràdio Nacional de Grècia i professor de violí, el músic d'origen basc José Bustinduy, pare de l'escriptora i hispanista grega Julia Iatridi. El reconegut compositor grec Manolis Kalomiris també es trobava entre les persones que visitava sovint.
A part de Grècia, en la dècada dels cinquanta Boadella va fer nombrosos concerts per Europa: a Memmingen (Baviera); a Ginebra amb la pianista Lothe Morell; a l’Assembly Rooms de Gibraltar amb el pianista José María Garrido; o a Bremen amb el pianista Rudolf Stralendorff. El 1956, a Utrecht, va interpretar el Concert per a violoncel de Joseph Haydn amb l’Utrechts Stedelijk Orkest dirigida per Paul Hupperls. El 1957 participà en la primera edició del Festival de Música de Primavera d’Olomuc (República Txeca) on coincidí amb destacats pianistes com Sviatoslav Richter, Yakov Zak, el violoncel·lista Pierre Fournier o violinistes com Oleg Krysa i Vladimir Malinin. El 1959 fa una important gira per Espanya amb el pianista Ernst Gröschel, amb actuacions a Madrid, Salamanca, Barcelona, València i Ourense. Va fer concerts a Castelló amb la Banda Municipal dirigida Joan Garcés interpretant el Concert per a violoncel de Haydn. Amb el pianista Joan Padrosa va fer una gira per Espanya. Continuà amb concerts a Brussel·les, Anvers i París. El 1963 va fer una gira on actuà a Algeciras, Cadis i Barcelona entre altres llocs.
El 1967 actua a Belgrad amb el pianista Vladislav Palfi i fa una gira de dos mesos per diferents ciutats d’Alemanya. A la tardor inicia una gira amb el pianista Jordi Giró. Dins la programació de Tardes musicales de 1968 −els concerts es feien habitualment al Col·legi d’Advocats de Barcelona− Ricard Boadella interpretà el Quintet de corda D. 956 de Schubert amb el Zagreb Quartett: “Posee Boadella un temperamento envidiable. Un sonido bello, caliente, emotivo, producto de la destreza del arco, que maneja impecable, secundado por la mano izquierda, con un “vibrato” intenso, y segura en la afinación, requisito indispensable para lograr la perfección y belleza del sonido. Esto unido a su fina sensibilidad musical, que le permite calar hondo en las obras, estilos y autores, nos da en Boadella un artista con garra”. (E. Vélez Camarero; Ritmo, 1 de desembre de 1967)
La parella sentimental de Ricard Boadella, Maria Solanich i Marcellès, una dama molt ben introduïda a la societat barcelonina, li organitzava concerts arreu de la península Ibèrica i el nord d’Àfrica. A Barcelona, Solanich era l’ànima de les Tardes Musicals i Vetllades Musicals. La seva relació suposa un ampli capítol de la seva biografia; no van tenir descendència.
Un dels secrets de Boadella era la gestió de la seva vitalitat. Sabia combinar les gires i els concerts amb la família, sobretot amb els seus cosins Francesc i Albert Boadella, i els amics de tota la vida. S'havia establert a Sant Feliu de Guíxols on construí una casa, però continuava passant els estius a Cabra, el poble de la seva mare, on coincidia amb Jordi Vila i Brichs i la seva esposa Pepa Segú Batet; feien excursions i jugaven a escacs, les altres grans passions de Boadella juntament amb les coses dolces i la xocolata. A Sant Feliu de Guíxols va mantenir una intensa activitat política, amb membres de l'Assemblea de Catalunya, de la qual Boadella era el representant local.
L’estiu de 1971 Ricard Boadella, acompanyat al piano per Joan Padrosa, oferí un concert molt especial a l’església parroquial de Sant Feliu de Guíxols. Van interpretar la Sonata en mi menor de Vivaldi, la Sonata de César Franck, “Mar plana” de Juli Garreta (una partitura que es considerava inèdita), Serenata i “Malaguenya” d’Isaac Albéniz, Intermezzo de Granados, “Serenata española” de Joaquim Cassadó, “Granadina” de Nin, Ària de la Suite en re major de Bach i “Träumerei” (Rêverie) de Schumann. Ricard Boadella va ajudar a crear el Festival de la Porta Ferrada amb el mecenes Josep Maria Nadal, Maria Solanich i un grup d’entusiastes de la música de Sant Feliu de Guíxols.
El 1975 fou jurat del Concurso Internacional de Piano Paloma O’Shea a Santander. Aquesta estada a Santander ha donat peu a algunes afirmacions biogràfiques errònies, gens mal intencionades, sobre Ricard Boadella. Si bé és cert que el violoncel·lista va tenir un accident a Santander –va relliscar i caure a la banyera i es va fer força mal– la causa de la seva mort, dos anys més tard, va ser provocada per un càncer, no per la seqüela d’aquella caiguda com s’acostuma a dir.
Al llarg de la seva vida Boadella publicà nombrosos articles en revistes musicals, divulgà la música de diversos compositors i traduí, al castellà, obres de temàtica musical i fins i tot novel·les tant d'autors clàssics com moderns, principalment de l'alemany, per a l’Editorial Miquel Arimany de Barcelona.
El violoncel·lista català Josep Bassal Riera fou l'únic alumne de Ricard Boadella. A la mort del violoncel·lista, Maria Solanich donà a Bassal un dels violoncels de Ricard Boadella, un Gagliano del segle XVIII, juntament amb algunes partitures del mestre.
Tot i l’accident de 1975 a Santander, alguns coneguts asseguren que Ricard Boadella encara va fer concerts i que va anar a Grècia, Iugoslàvia i Alemanya on sembla que actuà el mes de maig de 1977. Aquest, probablement, fou el seu darrer concert. Ricard Boadella i Sanabra morí a la Clínica Plató de Barcelona el dia 2 d'octubre de 1977.
L'octubre de 1982, en el cinquè aniversari de la mort del violoncel·lista, l'Ajuntament de Sant Feliu va retre-li un homenatge. Hi va haver un únic però emotiu parlament: el de Josep Vicente, alcalde de Sant Feliu i company de Ricard a l'Assemblea de Catalunya. De la música se'n va cuidar l'Orquestra Franz Liszt, de Budapest. En homenatge a Ricard Boadella, amb la complicitat de Maria Solanich, es va interpretar la música més emotiva que es podria triar en homenatge al seu marit. Entre les obres programades, s’interpretà la mateixa peça musical que el fatídic dia 2 d'octubre de 1977 a la Clínica Plató de Barcelona, el Ricard li va demanar a la Maria que li cantés a cau d’orella quan arribés el moment final. La Maria ho va fer. Aquesta peça era l'Ària de la Suite núm. 3 en re major de Johann Sebastian Bach.